Oświęcim

Deia Javier Marias fa pocs dies en una entrevista en un diari que en la societat de la informacio en que vivim es confon informacio amb saviesa.

Dades amb coneixement.

Hi ha mil exemples, des del mes banal (els periodistes esportius que nomes vomiten estadistiques pero no saben ben be que ferne ni, valgam deu, extreuren conclusions) fins al mes serios, com Auschwitz.

Fent un exercici de comprensio radical, duent la capacitat de posarse en el lloc dun altre al limit, estirant al maxim la ductibilitat de la nostra condicio humana, no arribo a atansarme a la comprensio del que va passar aqui. Lunica "explicacio" que intueixo es coixa: que una cosa porta a laltra. Que comencen insultant el vei perque es jueu i acabes gasejantlos de 1000 en 1000 en 20 minuts. Paulatinament, progressivament, descarnadament, insensiblement, mecanicament, roboticament.

El director dauschwitz que, per cert, va morir a la forca en el prop camp de concentracio (1) despres de lalliberament per part de (2) els russos, va afirmar en el seu moment que va ser un gran alleugeriment constatar que el cyclon B, el gas que van fer servir per ofegar els jueus, gitanos, comunistes, homosexuals, rebels, criminals, antisocials i altres persones que van morir als camps dextermini nazis, funcionava. Perque si no lextermini hauria hagut de ser en base a afusellaments o metodes similars, molt mes penosos (sic), expecialment, va dir, quan es tractava de dones i nens (3).

(1), (2) i (3) son bestialitats tan ironiques que em sobrepassen. El que va passar aqui en tant poc temps es inabastable, i es impossible dentendre, es impossible sondejar el misteri de tanta atrocitat sense sentirse obturat pel pensament, sense notar com en un punt deixa de circular el pensament, la idea, la reflexio, la logica, largument. Quan ets a Auschwitz (sobretot al segon camp, Birkenau, com diu un amic, un teatre grotesc de la barbarie humana) tendeixes a intentar entendre, comprendre, pero ni entens ni comprens, ni pots ni podras. Et venen interrogants per tots costats, una vegada i una altra, et sembla impossible que passes, que tants pocs fessin tant mal a tants. Pero quan hi penses vas caminant amb les teves vambes amb camera daire, lanorak, la camera de fotos digital, potser un MP3, una ampolla daigua, mitjons comodes, pantalons quicksilver... i pretens entendre tot allo? Es impossible mentalment posarse al lloc de tota aquella gent. No es impossible intuir la brutalitat de lhome, perque molts, potser tots, hem patit alguna vegada lodi, hem vist lodi aplicat cap a nosaltres.

No cal odiar per sentir lexistencia de lodi, nhi ha prou de sentirse odiat.

No es pot entendre perque es impossible posarse al lloc mental, fisic, emocional, contextual de tota aquella gent. No es pot entendre ni a les victimes ni als botxins, pero inevitablement un tria. Tria lempatia, tria el dolor, tria linstint de supervivencia, tria la victima i, ironicament (4a ironia), es la victima la que sembla bestiar.

La majoria dels barracons emprats a Birkenau eren originalment estables per a cavalls.

Literalment.

Les victimes eren besties als ulls dels botxins, els botxins son besties als ulls de la humanitat.



Auschwitz-Birkenau esta ple dironies, com no pot ser duna altra manera en un espai incomprensible. Nomes la ironia permet intentar tan sols descriure una mica i sense cap possibilitat de ferho acuradament el que es tot allo. Nomes la paradoxa, el grotesc i lhiperbole permeten intuir llunyanament un sentit, una logica en tot allo.

Cada experiencia intima personal i unica que visita Auschwitz-Birkenau es un mon que engloba el que som tots colectivament.

Cada experiencia mereix ser viscuda i necessita ser viscuda.

Hi ha mil maneres daproparse al dolor, a labsurd, a la fatalitat i a la supervivencia. Hi ha cultura, hi ha oci, hi ha treball, hi ha amor, amistat, familia, hi ha esport, hi ha salut i hi ha comunicacio.

I a banda de tot aixo hi ha Auschwitz-Birkenau.

El paradoxal misteri que explica el que realment som en potencia: botxins de les victimes i victimes dels botxins.

Animals domesticats, pastors cruels.

Santi
Cracovia, 4 doctubre del 2007

Krakow

benvolguts companys, amics i família:

Sempre que pensava en Polonia mimaginava les atletes de llancament de pes als jocs olimpics, la samarreta blanca amb un detall vermell, la bandera, el bigoti de Lech Walesa i en Joy Division, per Warsaw.

Fentme gran, que aporta anys i de vegades algun coneixement, vaig aprendre que linvasio de Polonia ("annexio") per part dels alemanys va desencadenar la 2a guerra mundial, que alhora va desencadenar:

ocupacio de gran part deuropa-> neutralisme despanya (que despres pagariem car: ningu va fer res des de lestranger per enderrocar Franco) ->eix italia-alemanya-japo ->pearl harbour ->guerra del pacific -> Hiroshima -> Holocaust jueu -> Auschwitz -> Normandia-> divisio de Berlin entre els aliats-> establiment dels 2 blocs hegemonics fins al 1989-> divisio del mon occidental en capitalista-comunista/socialista-> guerra freda-> laika mor a lespai->guerra de lespai->man on the moon-> des dels paisos capitalistes, por al comunisme-> estat del benestar -> perestroika -> caiguda del mur de berlin -> inici del desmantellament de lestat del benestar (als EUA, com que els partits comunistes no van tenir cap forca, lestat de benestar no es va implantar, per aixo no sha desimplantat, com esta passant paulatinament a europa, on els partits comunistes eren forts i espantaven els capitalistes (els propietaris del capital, vull dir), que feien concessions als obrers perque no es radicalitzessin (daqui lestat del benestar) -> neocapitalisme -> creixement economic, encara que desigual -> creixement tecnologic -> internet -> liberalitzacio de mercats -> globalitzacio -> reordenament de la riquesa - especulacio immobiliaria -> augment preus dels pisos -> bombolla immobiliaria -> crisi -> ?

com deia, a Polonia va iniciarse un conflicte que ha canviat el mon occidental. locupacio nazi, l1 de setembre del 1939, un any trasbalssat, indubtablement (a Espanya Franco havia culminat el seu cop d-estat amb la complicitat de molts espanyols), posava en marxa un seguit desdeveniments que ens han marcat a tots, fins i tot als mes frivols i relativistes que sostenen que res importa, que res transcendeix, que res es res de res.

Ara soc a Krakow (Cracovia), una ciutat bonica al sud de Polonia, a prop dAuschwitz. Per si sola paga la pena veurela.



Krakow despren la seguent sensacio: soc a europa, pero a leuropa de fa 20 anys, en un pais que durant anys va estar tutelat pel comunisme, i encara es nota. en mil detalls. retols, cotxes, plaques, bancs, carrers, els tramvies, la manera de vestir, les cares dels majors de 45 anys, els colors dels edificis, les instalacions de fa mes de 20 anys, el;s mobles de les cases, lalcada dels pisos de les cases, la instalacio electrica, el mercat de menjar i de roba, els silencis, els parcs, la senyalitzacio, la timidesa, les mirades, la sensacio de culpa (?), la vanitat autodefensiva, els nous rics, el cosmopolitisme incipient, els grans magatzems amb zara i h&M i max mara, Kubica, la incorporacio a la UEuropea, els bancs de fusta, labsencia gloriosa de disseny per tot arreu, de moment, les coses deformes, la irregularitat, poc PVC, fusta i pedra, poc plastic, els coloms que no sespanten (res aveure amb els de bcn), els alcoholics passejant pel carrer sense que, de moment, els amaguin, la pluja i la boira, el barri comunista "fabricat" per lantic regim, els tons pastel, la remor quotidiana, lexpressivitat opaca a les cares de la gent, la bellesa amagada, espantadissa, els tramvies antics -bonics, com juguets a escala 1/1- contrastant amb els tramvies nous -com tots-.

Soc a leuropa que daqui a uns anys sera semblant a tota europa i que ara nomes es semblant a si mateixa, com a molt a centreeuropa.
si voleu visitar krakow abans que no sigui com tantes altres ciutats, encara es bon moment. malgrat que hi ha forca turistes com jo.

krakow, amb tot, em recorda la barcelona preolimpica. cadascu que jutgi si aixo es bo o no. si es que cal jutjar aquestes coses, que personalment penso que no. nhi ha prou amb tenir el pensament i viurel.

viure krakow malgrat tot.

i dema, Auschwitz, un altre epicentre de la condicio humana, un altre senyal perenne del que som capacos de fer. Com Hiroshima. Com la bestia genetica que portem tots dins.

Salut
el teclat es diferent, no te c trencada i els accents son un lio.

Santi