Oświęcim

Deia Javier Marias fa pocs dies en una entrevista en un diari que en la societat de la informacio en que vivim es confon informacio amb saviesa.

Dades amb coneixement.

Hi ha mil exemples, des del mes banal (els periodistes esportius que nomes vomiten estadistiques pero no saben ben be que ferne ni, valgam deu, extreuren conclusions) fins al mes serios, com Auschwitz.

Fent un exercici de comprensio radical, duent la capacitat de posarse en el lloc dun altre al limit, estirant al maxim la ductibilitat de la nostra condicio humana, no arribo a atansarme a la comprensio del que va passar aqui. Lunica "explicacio" que intueixo es coixa: que una cosa porta a laltra. Que comencen insultant el vei perque es jueu i acabes gasejantlos de 1000 en 1000 en 20 minuts. Paulatinament, progressivament, descarnadament, insensiblement, mecanicament, roboticament.

El director dauschwitz que, per cert, va morir a la forca en el prop camp de concentracio (1) despres de lalliberament per part de (2) els russos, va afirmar en el seu moment que va ser un gran alleugeriment constatar que el cyclon B, el gas que van fer servir per ofegar els jueus, gitanos, comunistes, homosexuals, rebels, criminals, antisocials i altres persones que van morir als camps dextermini nazis, funcionava. Perque si no lextermini hauria hagut de ser en base a afusellaments o metodes similars, molt mes penosos (sic), expecialment, va dir, quan es tractava de dones i nens (3).

(1), (2) i (3) son bestialitats tan ironiques que em sobrepassen. El que va passar aqui en tant poc temps es inabastable, i es impossible dentendre, es impossible sondejar el misteri de tanta atrocitat sense sentirse obturat pel pensament, sense notar com en un punt deixa de circular el pensament, la idea, la reflexio, la logica, largument. Quan ets a Auschwitz (sobretot al segon camp, Birkenau, com diu un amic, un teatre grotesc de la barbarie humana) tendeixes a intentar entendre, comprendre, pero ni entens ni comprens, ni pots ni podras. Et venen interrogants per tots costats, una vegada i una altra, et sembla impossible que passes, que tants pocs fessin tant mal a tants. Pero quan hi penses vas caminant amb les teves vambes amb camera daire, lanorak, la camera de fotos digital, potser un MP3, una ampolla daigua, mitjons comodes, pantalons quicksilver... i pretens entendre tot allo? Es impossible mentalment posarse al lloc de tota aquella gent. No es impossible intuir la brutalitat de lhome, perque molts, potser tots, hem patit alguna vegada lodi, hem vist lodi aplicat cap a nosaltres.

No cal odiar per sentir lexistencia de lodi, nhi ha prou de sentirse odiat.

No es pot entendre perque es impossible posarse al lloc mental, fisic, emocional, contextual de tota aquella gent. No es pot entendre ni a les victimes ni als botxins, pero inevitablement un tria. Tria lempatia, tria el dolor, tria linstint de supervivencia, tria la victima i, ironicament (4a ironia), es la victima la que sembla bestiar.

La majoria dels barracons emprats a Birkenau eren originalment estables per a cavalls.

Literalment.

Les victimes eren besties als ulls dels botxins, els botxins son besties als ulls de la humanitat.



Auschwitz-Birkenau esta ple dironies, com no pot ser duna altra manera en un espai incomprensible. Nomes la ironia permet intentar tan sols descriure una mica i sense cap possibilitat de ferho acuradament el que es tot allo. Nomes la paradoxa, el grotesc i lhiperbole permeten intuir llunyanament un sentit, una logica en tot allo.

Cada experiencia intima personal i unica que visita Auschwitz-Birkenau es un mon que engloba el que som tots colectivament.

Cada experiencia mereix ser viscuda i necessita ser viscuda.

Hi ha mil maneres daproparse al dolor, a labsurd, a la fatalitat i a la supervivencia. Hi ha cultura, hi ha oci, hi ha treball, hi ha amor, amistat, familia, hi ha esport, hi ha salut i hi ha comunicacio.

I a banda de tot aixo hi ha Auschwitz-Birkenau.

El paradoxal misteri que explica el que realment som en potencia: botxins de les victimes i victimes dels botxins.

Animals domesticats, pastors cruels.

Santi
Cracovia, 4 doctubre del 2007