Jerusalem 01

hola amics i familia

soc a jerusalem, una ciutat complexa, creuament dobsessions, creences i testimonis, amb la llum natural mes maca que he vist fins ara.

en dos dies que hi porto les experiencies sacumulen, de tota mena. nomes arribar, al sortir de lestacio, sensacio dactivitat, de coincidencia de maneres dentendre les coses. un cop a lhabitacio del primer hostel, just a les 20h, la pregaria musulmana irromp amb una solemnitat que commou, escoltant la ciutat responent en una cerimonia esteticament impactant, mes enlla de creences. en el moment en que la lluminositat commou mes.



aquesta ciutat es especial, i sempre pots pensar que ho sembla per pura autosuggestio, tants anys parlantne, tanta gent i de tantes menes idolotrantla o sacralitzantla, un cop hi ets per forca et commou. potser, pero es una explicacio que no em convenc. com en altres circumstancies, poques pero essencials, tinc la vivida impressio que no hi ha paraules i que quan hi son (especialment si hi son per pretendre ser concloents) nomes serveixen per limitar el significat del que ens sembla complex perque, en realitat, ens es absolutament essencial. lhome, lespecie humana, no ha inventat res, es incapac de fer res que no shagi fet, nomes imita i interpreta, que no es poca cosa quan els models son especials. pero em fa la sensacio que jerusalem es especialment dificil imitar i com a model dinterpretacio... que us he dexplicar??? probablement es la ciutat historica mes connotada de la terra. i aixo tambe es nota.

com alguns sabeu, soc a israel per motius semicasuals, amb mes intencio de la que penso segurament, pero a gust. tinc un profund interes a visitar (dema si tot va b) el museu de lholocaust, de nou en contacte, com a hiroshima, auschwitz o berlin, amb una part del dolor que majuda a comprendre alguna emocio que no se on identificar ni vull etiquetar, pero que mempeny cap a certs llocs. se el que no es: no es morbo, voyeurisme o historicisme simplon. hi ha una vivencia interior i amb aixo nhi ha prou per actuar.

ahir vaig visitar la ciutat antiga, lepicentre del judaisme, del cristianisme i duna part de lislam. passo dentrar en consideracions o comparacions religioses ni em posicionare malgrat que hi ha evidencies que particularment mhan sorpres enormement i mhan fet sentir fins a quin punt ignorem i ignorem i ignorem, de vegades amb autocomplaenca. el cas es que com a tot centre cultural pero tambe turistic la ciutat antiga te una certa acumulacio dactivitat extrareligiosa i extracultural que atipa una mica, pero les zones 'sagrades' imposen. esclar que, com tot, es questio de sensibilitats, de manera que no mestenc en aixo.

malauradament, i duna manera ironica (un sms enviat des de bcn) cap a les 14 i pico em vaig assabentar que un pirat amb una excavadora shavia llancat contra el transit amb intencio danar cap al mercat de Mahane Yehuda a endursho tot per davant. 2 morts i ell acribillat per la policia, a 500mts de lhostel des don estic escrivint aquest email. quin mal cos que et queda. quina sensacio de tristesa solemne, de silenci i disgust. fins aleshores, i malgrat la consciencia de la peculiaritat del lloc, duna manera latent ingenua havia pensat que no podia passar res. la historia es complexa i els radicalismes es posen les botes, aqui i arreu. aqui son com a tot arreu, pero estan mes a prop. no sem fa dificil imaginar casos similars en altres latituts en que levidencia del xoc entre dos models provoca duna banda reticencia i de laltra ressentiment. i hasta aqui quiero leer... :)

la questio es que arran de latemptat vam marxar abans del previst cap al mar mort, en un trajecte en cotxe absolutament fantastic, duna estetica unica, amb la inaudita sensacio destar descendent cap a un punt unic de la terra, per sota de tot (literalment), en una calma placida, enmig de tot i de res. meravellos escenari, experiencia de les que recordes. es en aquests moments quan penso que mhauria de treure el carnet de cotxe duna vegada, encara que nomes fos per poderne llogar un quan vaig de viatge i fer recorreguts tan sublims (les fotos seran insuficients quan us les ensenyi, pero a un servidor li serviran per recordar lexperiencia) com el que entre ahir i avui mha portat des de jerusalem fins a ein gedi (per dormir), despres a Massada (unes vistes majuscules), Arad, i de nou cap a Jerusalem donant la volta per Kiryat Gat. I nomes amb aquest trajecte s'enten la complexitat del pais i una cosa que es opinable pero per a mi bastant palpable: que mes enlla de conflictes de creences i pertinences, hi ha aspectes del desenvolupament que conve no deixar en mans de segons qui o que, a risc de convetirte en un celula parasitaria.

de manera que he tornat a jerusalem i de nou la llum del a ciutat mha impactat. dema visitare el museu de lholocaust, si tot va be i passejare per la ciutat.

ara mateix, mentre escric, davant de lhostel hi ha un grup de persones tocant els bomgos, com si fos la ciutadella.

ja se sap: "you can run but you can not hide". (ho dic per posarhi una mica dhumor a la cosa).

i les reflexions ja arribaran.

salut, cuideu-vos molt tots.

santi