Yad Vashem

Ja ha corregut l'aire des que vaig anar al Museu de l'Holocaust de Jerusalem, el Yad Vashem. Edificat en un turo als afores de la ciutat, lespai es una acumulacio de documentacio. Una garratibant acta notarial amb noms i cognoms, detalls i menudeses, i tambe amb la contextualitzacio necessaria per posar tots els detalls en un espai de significat comu que, sumat i vist en la globalitat, permet fer-se una idea de la magnitut del que va passar a Europa, no nomes a Alemanya i 'rodalies', entre el 1933 i el 1945. El 'negacionisme', ja de per si una especulacio de mal gust, esdeve en aquest context una demostracio d'ignorancia indefensable.

El museu es un recorregut dins d'un espai arquitectonic connotat, amb formes triangulars i un recorregut que bascula dun costat a l'altre, fins al punt que aconsegueix que la visita transmeti la sensacio de transbals i d'inestabilitat. Hi ha un punt excessiu en tot plegat que estic convencut que es voluntari, no un error de calcul. Tanta informacio et cau al damunt de la consciencia amb la implacable determinacio de levidencia historica i la sensacio, personal i subjectiva, de complicitat a posteriori amb el que va passar. O, mes ben dit, amb el que es va deixar que passes. El consentiment passiu de la gran majoria dels pobles europeus, no nomes dels alemanys, es una evidencia monumental de la miseria colectiva de lespecie humana, pero tambe una poetica constatacio de les seves limitacions i incapacitats. Perque tots som aixi. Si les tornes haguessin girat a linreves, els botxins haurien estat victimes i a l'inreves, no en tinc cap dubte. Per aixo tinc la plena conviccio que la llico historica de l'Holocaust es universal i ens afecta a tots, i qualsevol intent de fer-ne una lectura parcial, intencionada, em sembla pluja sobre mullat, un nou motiu mes de vergonya aliena, un no voler entendre que ningu es alie al que va passar.



La dimensio historica de l'Holocaust fa que quan visites Yad Vashem o Auschwitz sentis la proximitat amb el substrat mes arrelat de la nostra condicio humana. Ets en un epicentre i la consciencia reacciona en espais de totalitat emocional, com si cada reflexio s'alimentes de tot el que has acumulat al llarg dels anys. Per aixo hi ha un aspecte individual i intim en aquesta experiencia que no cal pretendre ni tan sols explicar ni, per suposat, justificar. Visitar els espais vinculats a l'Holocaust no es un acte d'observacio sino una experiencia d'introspeccio. Aqui no hi ha efecte mirall que valgui, sino un regirar intern dificil, potser impossible, d'explicar. Hi ha estimuls, pero en ultim terme tot prove de dins. L'experiencia es interna, perque, de nou, som davant d'una manifestacio historica de la nostra mes immediata, primaria, visceral i atavica condicio humana. Geneticament som aixo, encara que culturalment aconseguim sovint neutralitzar els instints primaris i d'una manera meravellosa anem mes enlla del que en essencia som. Pero quan defallim i abaixem els bracos som un Holocaust.