Tel Aviv

Tel Aviv fa olor de pixats de gat.

Sent una ciutat jove, sorpren l'estat entre ruinos i abandonat de molts dels edificis. La bruticia i les olors no sorprenen tant perque la higiene es un costum relatiu i en aquestes contrades hi ha altres prioritats, moltes de les quals us les podeu imaginar. A Tel Aviv, en especial, una d'important es la vida social, que pel poquissim que la he frequentat (quan viatjo camino molt pero surto poc), es activa, variada i desacomplexada. Si tingues 25 anys aixo seria un santuari de la nocturnitat. No m'estranya que alguns amics trobin aqui un espai de llibertat i que per a ells l'olor de pixats de gat sigui del tot secundaria.

De tant caminar ja tinc una bullofa al peu, penitencia lleu tenint en compte com se les han gastat historicament en aquesta part d'Orient. La primera nit, en arribar a Tel Aviv i comprovar que l'habitacio de l'hostel que havia reservat era una mena de zulo humit i brut, i no soc especialment tiquis miquis quan viatjo (no fins ara), vaig decidir fer una ronda nocturna a la cacera d'altres hostels de la guia Lonely Planet. Bona pensada mal executada, perque vaig desplacar-me en sandalies i quan ja duia uns 40 minuts de trajecte els peus van comencar a rondinar. Pero ja no hi podia fer res (a banda de descalcar-me). La lectura positiva es que vaig trobar un hostel millor (i mes car: bancarrota del pressupost), que es on m'he allotjat i des d'on avui, a les 2.30am un senyor taxi (confio) passara a recollir-me per dur-me a l'aeroport on, despres de l'interrogatori preceptiu (estic en zona d'alt perill terrorista, no cal insistir gaire en aixo) confio que podre volar sense problemes cap a Barcelona.

Amb bullofa al peu m'he recorregut gran part de Tel Aviv, a la meva bola, mp3 i barret per protegir-me del sol, he estat a la placa on un senyor d'extrems va carregar-se Isaac Rabin el 1995, he dinat una amanida en un xiringuito de la platja, pensant que cada nit els tractors passen per tota la sorra de la platja com a precaucio perque al mati seguent no hi hagi cap bomba enterrada, i he caminat centenars de metres escoltant Feist, Depeche Mode, Go Betweens i Lali Puna (i la recopilacio de diversos que havia preparat per al pre-Lemon Day i que em posa les piles cada vegada que l'escolto), fins que he decidit agafar l'autobus 25 i un cop dins m'he congelat amb l'aire acondicionat mes fort que he patit mai. El contrast es tan brusc que ni el noto, em quedo anestessiat. El trajecte dura poc i ja soc al port antic de Jaffa. Res a veure amb Tel Aviv excepte els gats. Port milenari, historia, carrers empedrats, sinuosos, etc. Vistes previoses de la ciutat, un dia d'escandol (com tots: sol sol sol sol i un blau de cel precios) i una ampolla d'aigua per hidratar el cos, que esta patint de valent tota la setmana. A Jaffa passejo sense rumb, que es com m'agrada, trobant en comptes de buscant, perfecte metafora viatgera que desitjaria saber aplicar a rajatabla a la vida no viatjada.



La tornada al centre modern de Tel Aviv la faig en autobus, en aquest cas no es una nevera pero s'hi esta fresquet, i estin tan rebentat que m'assec i practicament no em moc embadalit mirant per la finestra com passen carrers que m'atansen cap a la placa d'Isaac Rabin, des d'on camino, per desesperacio de la bullofa, fins a l'Internet Place on son ara. Son les 18h. S'acaba el viatge i aquesta nit si res no falla sopare amb el Moises, que ahir va fer el concert de comiat. Ell torna aviat tambe, i s'esta acomiadant de la ciutat. El concert va ser molt xulo, especialment la peca de Schubert, no en recordo el nom pero si l'impacte. Vaig notar una evolucio. Un convenciment. Vaig coneixer alguns amics del Moi, i despres vam anar a fer unes copes de cava a La Champa, el local mes nostrat de Tel Aviv, amb estelada i burro catala inclosos. Realment impactant des de tots els punts de vista imaginables. Des de tots els punts de vista, insisteixo. Despres, una mica piripi pero plenament conscient vaig pagar un senyor taxi (5 euros) perque m'apropes a 'casa'. Vaig aprofitar que hi havia botigues a tutiplen per comprar-me una ampolla d'aigua amb gust de poma i un cop al llit vaig fer una mica de recordatori del dia, dels dies, de la setmana.



Imagineu una ciutat del litoral coster catala a l'estiu. Sumeu-li l'exotisme relatiu de les palmeres, afegiu-hi arquitectura a lo Bauhaus pero en plan decadent (no vull ni pensar com deu ser Beirut...), una llum intensissima, olors de tota mena, sobretot felines, i poseu com a figurants gent jove, gent guapa, gent no tan guapa pero igual de jove, de totes les procedencies. No imagineu edificis alts, excepte els gratacels, la majoria de blocs son maxim de 3 o 4 pisos. Aixo no es Barcelona, aqui corre l'aire. Ara be, una vegada mes tornare a Barcelona pensant que es una ciutat preciosa, escandalosament inconscient de la fortuna urbanistica que l'ha apadrinat al llarg de la historia (a banda del clima), i una vegada mes pensare quants anys em queden de viure-hi, perque quan s'acabi el contracte de lloguer actual (semixollo) qui sera el guapo que pagara el 'nou' lloguer? Ja ho veurem. Motiu de mes per treure'm el carnet de conduir d'una vegada. Crec que el cupo de viatges que puc fer a ple rendiment sense llogar un cotxe per desplacar-me esta esgotat. Pero quin pal la teorica i quin ultrapal la practica.

Em queden 13 minuts de connexio a Internet i encara no 12 hores a Israel, si res no falla. Si no hi ha cap etivocacio.

Viatjant es perceben les diferencies i els matisos que les estableixen. Vaja, que les persones som diferents, pero mes d'unes que de les altres. I aixo es una evidencia que pot ser questionada per conviccions extraobjectives, pero cau pel seu propi pes quan et barreges, encara que sigui com a turista i amb bitllet de tornada, amb aquest tinglado que tenen muntat aqui. El que passa es que no cal prendre partit ni a favor ni en contra dels uns en global, jo no vull fer-ho. De petit jugava a les dames, blanques o negres, pero de gran em fa molta mandra voler entendre el mon en base a simplificacions. Encara que sembli paradoxal, la simplicitat em resulta de vegades summament esgotadora.

Salut i records des de Tel Aviv!

Santi